Tria la lectura de l’any 2016!

Obra estructurada en tres volums: 1. Àustries contra borbons. — 2. La guerra dels catalans 1713-1714. — 3. La desfeta i la memòria històrica.

Està dirigida per Agustí Alcoberro i compta amb les aportacions de prestigiosos historiadors que estan complementades amb nombroses imatges, mapes originals, gravats i documents inèdits.

Títol: La Guerra de Successió dia a dia

Barcelona: Sàpiens, 2013

Obra fruit de la col·laboració d’historiadors especialistes en aquest període amb els redactors de la revista Sàpiens. Està dividida en 6 volums:. 1. 1700-1705 La primera guerra global. — 2. 1705-1707 Catalunya contra Felip V. — 3. 1707-1713 La traïció aliada. — 4. 1713-1714 El setge de Barcelona i l’11 de setembre de 1714. — 5. 1714-1760 Les conseqüències de la derrota. — 6. 1760-1980 El renaixement de Catalunya.

Combina la descripció del conflicte ordenat cronològicament amb informacions sobre la vida quotidiana, il·lustracions i obres d’art de l’època, mapes, rutes i altres documents que ajuden a interpretar el conflicte.

Autor: Pongiluppi, Guillem H.

Títol: 1714: el setge de Barcelona

Barcelona: Angle, 2013

És un llibre il·lustrat sobre el setge de Barcelona de 1714. És fruit del treball conjunt de l’il·lustrador Guillem H. Pongiluppi i l’historiador F. Xavier Hernàndez Cardona. Els textos, breus i didàctics, complementen les imatges del conflicte.

OBRES DE FICCIÓ

Autor: Sánchez Piñol, Albert

Títol: Victus: Barcelona 1714

Barcelona: La Campana, 2013

Novel·la històrica que ens situa en els fets del setge de Barcelona de 1714. Està ben documentada i és de lectura àgil. Podeu consultar la recomanació que havíem fet anteriorment d’aquesta novel·la.

Autor: Clotet, Jaume

Títol: Lliures o morts

Barcelona: Columna, 2013

Novel·la històrica que recrea la vida d’ Ermengol Amill (1665-1732), nascut al Pallars, que va intervenir en la Guerra de Successió, com a coronel dels fusellers de muntanya.

Autor: Garcia i Quera, Oriol

Títol: Barcelona 1714 : l’onze de setembre

Barcelona: Casals, 2007

Còmic de referència sobre els personatges i els fets cabdals de la intervenció catalana en el conflicte europeu de la Guerra de Successió.

http://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/10934/2565559/1714+Baix+Llobregat.pdf/18bbcc9e-2308-465d-b70b-da433475bc45

Si voleu aprofundir més sobre el tema, us suggerim algunes guies de lectures fetes per altres biblioteques i altres recursos que podeu trobar a la xarxa:

http://biblioteca.reus.cat/sites/biblioteca_central/files/guia_lectura_14_0.pdf

http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2013/1714/bibliografia

http://blocs.cpnl.cat/catala1714/files/2013/11/%C3%80UDIOS-V%C3%8DDEOS-1714-odt-VERSI%C3%93-2.pdf

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/09/el-setge-de-l-11-de-setembre-hora-a-hora-4575.php

Cristina Piqué

Participa aLlegim de punta a punta

Proposem un llibre: “Wabi-sabi”

23/07/201423/07/2014Deixa un comentari

Autor: Miralles, Francesc

Títol: Wabi-sabi

Badalona : Ara Llibres, 2014

L’estiu és època de viatges. Algunes vegades podem gaudir de viatges reals, d’altres podem viatjar gràcies a la literatura. La novel·la de Francesc Miralles és especialment recomanable com a lectura estiuenca. És de lectura fàcil i ràpida, per la qual cosa us recomanaria que la portéssiu a la maleta per anar llegint en qualsevol moment de descans durant un viatge. Però també és una lectura per gaudir tranquil·lament des de casa i viatjar, amb la imaginació, fins al llunyà Japó.

No es tracta pròpiament d’una novel·la de viatges, però entre històries de desamor i d’amor, ens acosta a la cultura japonesa, a la seva gastronomia i a alguns dels llocs emblemàtics d’aquest preciós país (com el pavelló daurat o el barri de les geishas de Kioto).

El llibre és la segona part d’ “Amor en minúscula”, però es pot llegir perfectament sense haver llegit la primera part.

No és una gran novel·la, però està prou ben estructurada i, el que és més important, ens apropa a alguns aspectes de la cultura japonesa molt interessants, com el wabi-sabi (un concepte ètic i estètic basat en la bellesa de la imperfecció). Un llibre per passar una estona agradable i també per reflexionar.

Cristina Piqué

Participa aLlegim de punta a punta

Proposem un llibre

27/06/201425/06/2014Deixa un comentari

Autor: Délacourt, Grégoire

Títol: La llista dels meus desitjos

Barcelona : Edicions 62, 2013

Una dona, la Jocelyne, més coneguda com a Jo, és la protagonista d’aquesta novel·la. Té 47 anys i porta una vida molt normal i plàcida al seu poble, Arràs. Està casada i té dos fills ja grans i emancipats. El seu marit treballa en una fàbrica de gelats. Ella té una petita merceria i porta un bloc sobre costura que, sense ella proposar-ho, cada vegada té més visites i seguidores. Com moltes dones, somia en tenir un cos esvelt i en convertir-se en una estilista de moda a París.

Tot d’una l’atzar la portarà a plantejar-se si fa un canvi radical a la seva vida i pot així acomplir els seus desitjos. Però la Jo, després de fer-se unes profundes i sàvies reflexions, decideix quedar-se tal com està i mantenir la seva vida tranquil·la en el seu poble, continuar amb la seva feina i estar al costat del seu marit.

Però la vida dóna tantes voltes que un fet inesperat fa que la Jo, ara sí, ho deixi tot i iniciï una nova etapa en un altre lloc i amb una visió renovada de la realitat.

Escrit amb un llenguatge entenedor, amb una expressió molt acurada dels sentiments i les reflexions de la protagonista, aquesta novel·la ens parla de la vida, de l’amor, de la família, de la sort, de l’amistat, de la traïció, d’allò que és important i del que no…

La lectura és molt agradable, de seguida t’enganxa la seva història i aconsegueix que et plantegis les mateixes qüestions que la seva protagonista… la felicitat del dia a dia.

És la segona novel.la de Grégoire Delacourt, publicista i escriptor francès nascut al 1960. Ha estat traduïda a molts idiomes i ha rebut diferents premis, tant aquesta com per la seva primera novel.la, L’Écrivain de la famille. L’any 2013 va publicar el seu tercer llibre, La première chose qu’on regarde

Cesca Mas

Participa aLlegim de punta a punta

Proposem un llibre: “L’analfabeta que va salvar un país”

30/05/201430/05/2014Deixa un comentari

Autor: Jonasson, Jonas

Títol: L’analfabeta que va salvar un país

Barcelona: La Campana, 2014

L’analfabeta que va salvar un país ocupa les llistes de llibres més venuts des que va sortir publicat. No és una gran obra literària. No està excepcionalment ben escrita però, sens dubte, aconsegueix atrapar als lectors. El més fort és que ho fa amb uns personatges i una temàtica que ningú diria que poden interessar. En una societat dominada per homes del primer món, la protagonista del llibre és una dona, la Nombeko, nascuda a Soweto, enmig de la pobresa i l’analfabetisme. A més, en un món on no hi ha un gran interès per les matemàtiques, la protagonista destaca per la seva habilitat en aquesta matèria. I, pel mig, van sortint multitud de temes polítics i socials que tampoc semblarien d’interès per al gran públic: monarquia o república, drets humans, la proliferació de l’armament nuclear, el moviment d’alliberament sud-africà, etc.

Com pot ser que amb aquests temes i amb aquests protagonistes (la Nombeko i els seus companys d’aventures que podríem descriure com a exclosos socials) la novel·la triomfi? L’explicació està en el sentit de l’humor. Els protagonistes s’enfronten a un seguit de situacions absurdes i d’una gran comicitat sorprenentment ben lligades amb altres esdeveniments reals que, vistos pels ulls de la Nombeko, esdevenen molt divertits. Ve a ser una mena de surrealisme literari.

Finalment, per força hem de recomanar la novel·la perquè fa una promoció impagable de les biblioteques. La Nombeko té un immens afany d’aprenentatge que resol anant a totes les biblioteques dels llocs on viu. El primer lloc on va quan marxa de Soweto és la Biblioteca Nacional de Pretòria perquè “Tenia el pressentiment que la literatura li diria per on havia de tirar”. Si us animeu a llegir la novel·la, potser no us dirà per on heu de tirar, però segurament us divertireu.

Cristina Piqué

Participa aLlegim de punta a punta

Proposem un llibre: “115 dies a l’Ebre”

26/04/201425/04/2014Deixa un comentari

Autor: Montellà, Assumpta

Títol: 115 dies a l’Ebre: el sacrifici de la Lleva del Biberó

Barcelona: Ara Llibres, 2013

El dia 1 d’abril es van complir 75 anys de la fi de la Guerra Civil. Setanta-cinc anys d’aquell darrer comunicat de guerra que deia: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. Durant aquests anys s’ha fet molt més per esborrar la memòria de la guerra i les seves conseqüències que no pas per conservar-la. Per això es tant important, tot i el temps transcorregut, que es publiquin obres com aquesta que fa una aproximació humana i històrica a la batalla més decisiva de la Guerra Civil: la batalla de l’Ebre.

El testimoni de set supervivents de la Lleva del Biberó, que es van veure obligats a lluitar en aquella cruenta batalla amb només disset anys és escruixidor. Aquells nens de disset anys van passar de cop de la infància a enfrontar-se amb la mort, la gana, la set, les malalties i la impotència de veure els seus companys morir cridant les seves mares sense poder fer-hi res. Aquella batalla i les seves conseqüències va marcar les seves vides, però també ha marcat la història del nostre país. Els nois de la Quinta del Biberó que van sobreviure a la batalla van anar a parar a l’exili, a les presons, als camps de concentració o a la famosa mili de Franco que els va robar 7 anys de les seves vides. Van ser sotmesos i la seva història va ser esborrada pels vencedors.

Per desgràcia ara ja queden molt pocs membres de la Lleva del Biberó. La majoria ens van deixar fa anys, però els seus familiars i tots aquells que estimem la història i que creiem que cal conèixer-la per evitar caure en els mateixos errors hem d’estar molt agraïts a la feina que ha fet l’Assumpta Montellà. Sens dubte, les vivències d’aquells joves que es van veure atrapats en aquella massacre, entre les ambicions de Franco i el politiqueig de la República, és una bona manera d’acostar-nos a la història de la guerra civil.

Cristina Piqué

Participa aLlegim de punta a punta

Proposem dos llibres: “Quan érem feliços” i “Quan en dèiem xampany”

28/02/201428/02/2014Deixa un comentari

Autor: Nadal, Rafel

Títol: Quan érem feliços

Barcelona: Destino, 2012

“Quan érem feliços” (premi Josep Pla 2012) és la història d’una família, els Nadal, escrita per un dels seus membres, Rafel Nadal. Seguint el recorregut vital d’aquesta família coneixem també la història d’una ciutat, Girona, i d’un país, Catalunya. És el retrat d’una família benestant i molt nombrosa (de dotze germans), fet amb els ulls d’un nen i després un jove. El relat ens situa en la postguerra, els darrers anys del franquisme i els primers del postfranquisme (no m’atreveixo a dir-ne democràcia). Els ulls d’un nen sempre són innocents i, per tant, gran part del llibre és d’una gran tendresa.

El nen d’ahir, però, és el gran periodista d’avui i el llibre té, per tant, un altre valor: està molt ben escrit. Gairebé tinc la sensació de conèixer tan bé la baba Teresa com la meva pròpia àvia, i les descripcions de la ciutat de Girona contradiuen aquella dita que “una imatge val més que mil paraules”, perquè les seves paraules m’han evocat imatges de mil racons.

El llibre fa un salt en el temps en els darrers capítols, fins a situar-nos a l’any 2010. Puntualment, també apareix la implicació en la política d’algun dels membres de la família Nadal. Aquest, però, no és un element determinant, sinó un aspecte més de la vida familiar i social que descriu.

He gaudit tant amb la lectura de “Quan érem feliços” que m’he afanyat a llegir l’altre llibre que Rafel Nadal ha escrit sobre la saga familiar, “Quan en dèiem xampany”.

Autor: Nadal, Rafel

Títol: Quan en dèiem xampany

Barcelona: Columna, 2013

“Quan en dèiem xampany” va encara més enrera en el temps en la saga familiar dels Nadal. Rafel Nadal ens explica una part de la història de la seva família estretament lligada a l’empresa familiar “Francisco Oller – Bouchons à Champagne”. L’empresa, dedicada al negoci dels taps de suro (amb una branca a Reims, a la Xampanya francesa, i una altra a Cassà de la Selva), va ser fundada pel seu besavi Francisco, que es va veure obligat a emigrar cap a França, des del seu Cassà natal, l’any 1885. Les relacions familiars i els negocis es barregen constantment i culminen en un enfrontament entre les dues branques de la família: la francesa i la catalana. L’habilitat narrativa de l’autor ens acosta, aprofitant les vivències de la seva família i del negoci familiar, a la història, la política i la societat europea del segle XX: la primera guerra mundial, el crac del 29, la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial, el paper de la dona, el xovinisme francès…

És una obra ben escrita i fàcil de llegir, tot i que hi he trobat a faltar el toc personal i la mirada infantil que impregna l’anterior llibre, “Quan érem feliços”, i que el feia tant especial. Només torna a aparèixer aquest relat més personal en alguns dels capítols finals del llibre quan descriu les visites que fan els germans Nadal a casa la baba Angèle. Casa que, per cert, és actualment la seu de l’Ajuntament de Cassà, com podeu veure en aquest vídeo de presentació del llibre: http://www.tv3.cat/videos/4724272/Rafael-Nadal-presenta-Quan-en-deiem-xampany

Cristina Piqué

Participa a Bibliolloret: Què has llegit?

Proposem un llibre. “Converses amb mi mateix”

31/01/201431/01/2014Deixa un comentari

Autor: Mandela, Nelson

Títol: Converses amb mi mateix

Barcelona: Columna, 2010

El 5 de desembre de 2013 va morir Nelson Mandela. Tres anys abans, es va publicar “Converses amb mi mateix”, un recull de textos del propi Mandela molt diversos: Cartes escrites als seus familiars i amics, fragments de l’autobiografia que va escriure durant el seu empresonament, notes per a discursos, anotacions fetes en calendaris a la presó, etc. És una manera d’aproximar-se a la figura de Mandela molt més real i propera que mitjançant una biografia clàssica. Mostra el lluitador per la llibertat i la figura pública. Però, també mostra el Mandela humà, carregat de pors, problemes de salut, problemes familiars… No hi trobem cap heroi a les pàgines d’aquest llibre, però sí que hi trobem un home disposat a donar la seva vida per les seves idees i que, per això, va aconseguir canviar el seu país i el món.

En el pròleg, el president dels Estats Units, Barack Obama, diu: “Oferint-nos aquest retrat complet, Nelson Mandela ens recorda que no ha estat un home perfecte. Com tots nosaltres té els seus defectes. Tanmateix, precisament aquestes imperfeccions són les que haurien d’inspirar a tots i cadascun de nosaltres. I és que si som honestos amb nosaltres mateixos, tots sabem que hem d’abordar batalles grans i petites, personals i polítiques, per vèncer la por i el dubte, per continuar treballant quan el resultat d’aquestes batalles no està clar, per perdonar els altres i imposar-nos nous reptes. La història que conté aquest llibre i la història que ens explica la vida de Mandela, no és la d’un grup d’éssers humans infal·libles i un triomf inevitable. És la història d’un home disposat a arriscar la seva pròpia vida per allò en què creia, un home que va treballar dur per portar la mena de vida que havia de convertir el món en un indret millor” (pàg. 15).

Hi ha moltes coses que es poden aprendre dels grans homes com Mandela. Per exemple, al llibre trobem fragments que ens poden fer reflexionar, a nivell polític, com: “Quan nosaltres, com a poble, actuem junts, amb decisió, disciplina i determinació, res no ens podrà aturar“ (pàg. 414). Però també a nivell personal, com: “Passem per aquest món però només ho fem un cop i les oportunitats que deixem passar mai no se’ns tornen a presentar” (pàg. 449). El gènere biogràfic sempre és una mica més feixuc de llegir que la literatura de ficció, però, sens dubte, tot el que podem aprendre de persones com Mandela bé val un petit esforç.

Cristina Piqué

Participa a Bibliolloret: Què has llegit?

Proposem un llibre. “La Veritat sobre le cas Harry Quebert”

20/12/201320/12/2013Deixa un comentari

Autor: Dicker Joël

Títol: La Veritat sobre el cas Harry Quebert

Barcelona: La Campana, 2013

Som al 2008. En Marcus Goldman, l’estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel.la. Però en plena crisi d’inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l’escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d’haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34.

(Extret de La Campana)

A la novel·la, hi trobareu descrit el New Hamshire de John Irving i també hi trobareu semblances amb clàssics com Lolita de Nabokov. Referents de l’autor, potser? Al meu entendre és una bona novel·la, ben construïda i amb els ingredients necessaris per a aconseguir que, quan entres en la història, no puguis deixar de llegir.

Es combinen força bé els dos fils narratius: el present del protagonista i el passat dels seu professor i amic. Els punts febles són alguns dels personatges i també alguns diàlegs que m’ha semblat gratuïts.

Malgrat aquests punts febles, he gaudit molt de la lectura que m’ha durat quatre dies de res.

Les vostres opinions a Bibliolloret: què has llegit?

La Rosa M. diu:

Tota una novetat, ja que es va fer la primera edició el mes passat (juny 2013). Té 680 planes plenes de literatura fresca, interessant i bona; vaja, com per posar-se sota l’ombra d’un bon arbre i gaudir. Enganxa molt, us aviso […] L’he trobat una bona lectura d’evasió ben tramada i ben escrita.

La Maria diu:

Molt però que molt bé. Del tot recomanable. Res és el que sembla…

La Roser diu:

Geniaaaal!!! El vaig llegir fa un parell de mesos, i em va tenir molt enganxada!!!

La Rosana diu:

A mi em va avorrir una mica al principi. Tot el tema de l’escriptor i la pàgina en blanc se’m va fer moooooooolt llarg!, però vaig insistir per les bones crítiques generals. Finalment sí que em va enganxar, i cap al final sí que vaig haver de fer marató per acabar-lo. Em sorprèn bastant que un escriptor suís recreï de manera tan fidel la societat nord-americana. Sembla escrita per un nadiu.

Lidia B.
Participa a Bibliolloret: Què has llegit?

Proposem un llibre: “El Guardià invisible”

05/12/201324/09/20143 comentaris

Autor: Redondo, Dolores

Títol: El Guardià invisible

Barcelona: Columna, 2013