Joan Margarit & Carles Margarit: “No era lluny ni difícil”

Poesia i jazz

Dimecres 15 de juny  a les 20:00

margarit 1

No era lluny ni difícil és una proposta escènica en clau de poesia i jazz amb poemes de Joan Margarit i  música de Carles Margarit.

El poeta recita acompanyat per un duet de jazz integrat per un saxo i un piano. La música ha estat composada i adaptada per  Carles Margarit que també toca el saxo i dirigeix tot l’espectacle.

La poesia que més continua interessant-me es mou en un territori que jo anomenaria assenyat, evitant, en la seva relació amb el misteri, els dos extrems en què la fal·làcia de l’originalitat sempre intenta arraconar-la. D’una banda hi ha la devaluació del misteri, que ja ha convertit una part de les arts plàstiques i de la música contemporànies en alguna cosa aliena al risc i a l’emoció i, per tant, a la veritat. L’altre extrem consisteix a emfatitzar-lo exageradament, es a dir, a ignorar que fins i tot el misteri, o sobretot el misteri, ha de ser tractat amb sensatesa. Que es desconegui el sentit o l’explicació d’alguna cosa no implica que sigui acceptable qualsevol explicació, per descabellada que sigui. La poesia, malgrat la seva exactitud i concisió, no pot ser mai una drecera.

El meu temps ha fugit i m’ha deixat sol en un altre temps, però la meva soledat és una soledat de luxe. Em fa pensar en l’exili final de Maquiavel al món rural de la seva infantesa, a aquelles tavernes on, com explica en les seves memòries, només parlava amb els camperols rudes i incultes. Però a la nit parava una gran taula amb les millors i més fines estovalles, vaixelles i cristalleries, que havia dut de Florència, i sopava i conversava amb els savis de l’Antiguitat.

Pel que fa a mi, en aquest altre exili que és, per la seva pròpia naturalesa, l’etapa final –llarga o curta de la vida, sento que sóc jo mateix el meu propi interlocutor. Ara ja no estic a temps d’improvisar, he d’haver parlat ja, des de fa molt de temps, amb els savis antics o moderns perquè, a través dels meus poemes, pugui retrobar-me amb mi mateix en el territori de la dignitat. La dignitat de no espantar-me del meu destí.

Joan Margarit
(De l’Epíleg a No era lluny ni difícil, Grup 62, Proa, Barcelona, 2010)

Extret de: http://www.joanmargarit.com/poetica/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s