Títol: Converses amb mi mateix
Barcelona: Columna, 2010
El 5 de desembre de 2013 va morir Nelson Mandela. Tres anys abans, es va publicar “Converses amb mi mateix”, un recull de textos del propi Mandela molt diversos: Cartes escrites als seus familiars i amics, fragments de l’autobiografia que va escriure durant el seu empresonament, notes per a discursos, anotacions fetes en calendaris a la presó, etc. És una manera d’aproximar-se a la figura de Mandela molt més real i propera que mitjançant una biografia clàssica. Mostra el lluitador per la llibertat i la figura pública. Però, també mostra el Mandela humà, carregat de pors, problemes de salut, problemes familiars… No hi trobem cap heroi a les pàgines d’aquest llibre, però sí que hi trobem un home disposat a donar la seva vida per les seves idees i que, per això, va aconseguir canviar el seu país i el món.
En el pròleg, el president dels Estats Units, Barack Obama, diu: “Oferint-nos aquest retrat complet, Nelson Mandela ens recorda que no ha estat un home perfecte. Com tots nosaltres té els seus defectes. Tanmateix, precisament aquestes imperfeccions són les que haurien d’inspirar a tots i cadascun de nosaltres. I és que si som honestos amb nosaltres mateixos, tots sabem que hem d’abordar batalles grans i petites, personals i polítiques, per vèncer la por i el dubte, per continuar treballant quan el resultat d’aquestes batalles no està clar, per perdonar els altres i imposar-nos nous reptes. La història que conté aquest llibre i la història que ens explica la vida de Mandela, no és la d’un grup d’éssers humans infal·libles i un triomf inevitable. És la història d’un home disposat a arriscar la seva pròpia vida per allò en què creia, un home que va treballar dur per portar la mena de vida que havia de convertir el món en un indret millor” (pàg. 15).
Hi ha moltes coses que es poden aprendre dels grans homes com Mandela. Per exemple, al llibre trobem fragments que ens poden fer reflexionar, a nivell polític, com: “Quan nosaltres, com a poble, actuem junts, amb decisió, disciplina i determinació, res no ens podrà aturar“ (pàg. 414). Però també a nivell personal, com: “Passem per aquest món però només ho fem un cop i les oportunitats que deixem passar mai no se’ns tornen a presentar” (pàg. 449). El gènere biogràfic sempre és una mica més feixuc de llegir que la literatura de ficció, però, sens dubte, tot el que podem aprendre de persones com Mandela bé val un petit esforç.
Cristina Piqué
Participa a Bibliolloret: Què has llegit?