Autor: Redondo, Dolores
Títol: El Guardià invisible
Barcelona: Columna, 2013
Amaia Salazar és una detectiu de la policia foral de Navarra que ha rebut formació a Quantico (Virgínia) i que serà la cap de la investigació en un grup format exclusivament per homes. Investiguen uns assassinats en sèrie que duran la protagonista de tornada al seu poble natal, a la vall del riu Baztán. Allà, s’enfrontarà a problemes derivats de la resolució del cas i al seu passat.
Un passat relacionat amb els traumes infantils que arrossega la protagonista i que tenen molt a veure amb la seva família…
La novel·la m’ha encantat. De lectura ràpida, ben tramada i amb alguns personatges força ben construïts (no tots, però). Compta amb els ingredients típics de les novel·les negres (o d’intriga, segons qui la classifiqui) però també n’inclou d’altres que considero agosarats: tarot, personatges fantàstics, folklore de la zona…
Les descripcions de la vall del Baztan són acurades i si hi sumem les referències gastronòmiques i les històries mitològiques, tenim un escenari d’aquells que no es poden deixar de visitar. Suposo que ja s’hi deuen fer visites guiades per a turistes-lectors.
L’he llegida en català i crec que se n’ha fet una bona traducció però tinc la sensació que m’he perdut alguna cosa. La segona part, El Legado de los huesos, la llegiré en castellà.
Lidia B.
Participa a 
Bibliolloret: Què has llegit?
Novela entretenida y con ritmo, que se agota al final cuando se precipitan los acontecimientos. Creo que el paisaje ( sobre todo los bosques) y los personajes de la mitologia popular ( el basajaun y las brujas ) estan muy logrados.
Las vivencias de los traumas infantiles y su repercusion en la vida adulta,de la protagnista con un predominio de las mujeres fuertes , en competencia en un mundo de hombres que acaban en un segundo plano, son sensacionales.
Te mantiene la atención ,a veces con un desarrollo demasiado r,apido.
Yo espero con ganas leer el segundo título…
Gràcies pel teu comentari, Lucia 😉