Proposem un llibre: “L’agulla daurada”

agullaAutor: Roig, Montserrat

Títol: L’agulla daurada

Barcelona: Edicions 62, 1987

Consulteu el Catàleg

 

El 10 de novembre de 1991, ara fa vint-i-dos anys, va morir Montserrat Roig. La meva recomanació vol ser un petit homenatge a aquesta gran escriptora i periodista que, per desgràcia, ens va deixar massa jove però que ens ha llegat obres magnífiques, com “L’agulla daurada”.

L’any 1980, Montserrat Roig va viure dos mesos a l’antiga Unió Soviètica, convidada per Edicions Progrés de Moscou, a fi d’escriure un llibre sobre el setge de Leningrad  durant la Segona Guerra Mundial. El llibre és una barreja de gèneres: novel·la de viatges, reportatge periodístic i anàlisi històric. Però és una barreja ben lligada amb una narració amena, divertida i sensible que permet tant gaudir dels paisatges, els personatges i les circumstàncies curioses amb que es va trobant l’autora, com patir amb els protagonistes que van viure el setge.

L’obra està dividida en tres parts:

La primera, “El segon Rasputin”, ens descriu la seva aproximació inicial al país, a les pedres i a les persones, en un intent d’entendre l’ànima russa partint dels seus referents literaris, com el poeta Puixkin i havent de suportar el seu intèrpret, en Nikolai, a qui defineix com “l’home que volia ser el segon Rasputín”.

La segona, “Petersburg”, segueix amb el descobriment de la ciutat: ens porta pels carrers on vivia Dostoievski, pel riu Neva, a la darrera casa on va viure Alekxandr Puixkin (i aprofita per explicar-nos la seva vida i la seva obra), els Jardins d’Hivern… Gaudeix de la ciutat i de les nits blanques, mentre segueix buscant l’ànima russa. Montserrat li diu al seu nou intèrpret: “Crec que per això he vingut a Leningrad: per conèixer-vos tal com sou, com us mostreu sense fronteres”.

La tercera part, “Les criatures de l’infern”, és sens dubte la culminació de l’obra. L’autora coneix finalment l’ànima russa a través dels supervivents del setge dels nazis a la ciutat de Leningrad i, se n’enamora i transmet de manera magistral el seu patiment i el seu coratge. Montserrat Roig, diu: “ A poc a poc, vaig entrar dins l’infern dels records dels altres. La ciutat blanca es tornà tenebrosa. I la gent adulta que caminava ara pels carrers tenien per a mi el rostre dur i tallant de la memòria.”

És una obra per llegir a poc a poc, per gaudir de la brillant narrativa de Montserrat Roig i per reflexionar amb els grans temes que s’hi plantegen: la mort, l’amor, la crueltat, el coratge, la por…

 Cristina Piqué

Participa a Bibliolloret: Què has llegit?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s