Autor: Sánchez Piñol, Albert
Títol: La pell freda
Barcelona: Edicions La Campana, 2010
El dia 15 de maig, l’Institut Ramon Llull va presentar el balanç de les traduccions d’obres de la literatura catalana a altres llengües. “La pell freda” és l’obra traduïda a més idiomes (33, seguida de La Plaça de Diamant, de Mercè Rodoreda, que s’ha traduït a 32 llengües). La lectura d’aquesta notícia, m’ha animat a recomanar-vos aquesta obra, escrita per Albert Sánchez Piñol l’any 2002, tot i que això m’obliga a ser “reincident” amb el mateix autor en dues recomanacions consecutives.
És una novel•la del gènere fantàstic, cosa poc habitual a la literatura catalana dels darrers anys. No revelaré l’argument, perquè part de la gràcia d’aquest tipus de gènere és que es mantingui el suspens i que el lector pugui anar descobrint la trama línia a línia. Tot i així, voldria destacar que l’autor, com a bon antropòleg, aprofita la ficció per parlar-nos de les pors i dels sentiments humans. Hi podem trobar les pors ancestrals: a la mort, al dolor… Però també hi trobem, i de manera molt destacada, la por a allò que és diferent. En certa manera, per tant, ens fa reflexionar sobre un problema de la societat real, el racisme. I, mentre viu immers en aquestes pors, el protagonista va passant per un garbuix de sentiments: odi, rebuig, fàstic, desig, amor…
“La pell freda” enganxa i es llegeix amb facilitat. No em costa gaire imaginar-me-la com un bon guió per a una pel•lícula de Hollywood. Tot i així, he de confessar que el final em va decebre una mica. A veure que us sembla a vosaltres!
Cristina Piqué
Participa a 
Biblioteca Lloret de Mar. Què has llegit?
bibliotecalloret.wordpress.com 