Proposem un llibre: “Amb els ulls oberts: antologia poètica”

ulls-obertsAutor: Martí i Pol, Miquel

Títol: Amb els ulls oberts: antologia poètica

Barcelona: Proa, 2008

Consulteu el Catàleg

Avui és el dia mundial de la poesia i, per aquest motiu, hem escollit recomanar un llibre de poesia. Immersos en l’any Espriu, hi ha altres aniversaris que potser passaran més desapercebuts, com per exemple, que enguany es complirà el 10è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol.

Miquel Martí i Pol, va néixer el 19 de març de 1929, a Roda de Ter, i va morir l’11 de novembre de 2003. Se l’ha considerat el poeta del poble: era un home d’extracció obrera, que va plasmar en la seva poesia la vida quotidiana de la seva gent, però també era un home profundament preocupat pels grans temes que mouen la humanitat: l’amor, la mort, el destí, la malaltia…

“Amb els ulls oberts” és una antologia realitzada a cura de Ricard Torrens (professor, assagista i crític literari). Aquesta tercera edició, inclou poemes de llibres editats fins al 1997. És a dir, recull gairebé tota la producció poètica de Miquel Martí i Pol, que ja portava més de trenta llibres de poemes publicats i s’havia convertit en el poeta català més llegit i musicat del moment. El que fa més encertat aquest recull és la presentació dels poemes agrupats en onze grans temes (el poble, la fàbrica, personatges, llocs i moments, sàtires, autobiografia, meditacions, l’amor, elegies, poemes civils i poètica). Els poemes, curosament escollits, permeten seguir l’evolució vital i literària de l’autor en relació a cadascun d’aquests temes. El resultat  és molt interessant, per exemple, en el cas dels poemes recollits a la secció autobiografia, on els versos ens van mostrant la vida de l’autor, des dels primers anys a la fàbrica i amb l’amor, fins a la malaltia i a l’espera de la mort.

És un magnífic llibre per conèixer Miquel Martí i Pol o per rellegir-lo, aquells que ja el coneguin. No sóc en absolut cap experta en poesia. Llegeixo poesia, i gual que escolto música, perquè m’agrada i m’emociona, malgrat el meu desconeixement. I, sens dubte, Martí i Pol és un dels poetes que més m’emocionen, amb el seu llenguatge senzill i proper.

Us deixo un tastet, esperant que us animeu.

Cristina Piqué

.

L’ELIONOR

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.

Miquel Martí i Pol

Participa a Biblioteca Lloret de Mar. Què has llegit?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s