Proposem un llibre: “Es va fent més i més tard”

Autor: Tabucchi, Antonio

Títol:   Es va fent més i més tard

Barcelona : Edicions 62, 2002.

Consulteu el catàleg

Antonio Tabucchi (Pisa, 1943 – Lisboa 2012) va ser professor de Llengua i Literatura portugueses a la Universitat de Siena i era un dels millors coneixedors de l’obra de Fernando Pessoa. Només per aquest motiu ja em vaig acostar a ell i la veritat és que s’ha convertit també en un dels meus escriptors preferits. Recentment amb la seva mort el passat mes de març, em vaig animar a llegir Es va fent més i més tard : es tracta d’un recull de disset cartes, escrites per homes (menys l’última) adreçades a dones que parlen d’amors i desamors però amb una perspectiva que va més enllà del tema de l’amor.

Com en tot l’univers de Tabucchi i també influenciat pel seu admirat Pessoa, el rerefons ens parla de la nostàlgia o millor  dit “saudade”: d’allò que hagués pogut ser i no ha estat, del què hagués passat si…En tots els personatges hi ha una certa desorientació i cerca d’una sortida que la troben, almenys per un moment, escrivint aquestes cartes.

A mi m’ha agradat perquè tot són perspectives molt diferents de cadascun dels personatges, n’hi ha de més freds, d’altres sensibles…però també són cartes obertes en les quals el lector hi juga un paper important, on pot imaginar com eren les persones que hi surten i com acaben les històries i al mateix temps, identificar-se amb els seus pensaments, les seves pors i les coses que han viscut. Van adreçades generalment a dones que ja no són a les seves vides, ja sigui per culpa de la mort, o per haver-se distanciat un de l’altre. El que els ha portat a escriure la carta i l’on (surten paisatges d’Europa i sobretot d’Itàlia i Grècia) és el que ens fa reflexionar sobre l’existència, la vida i la mort i sobre l’altre gran tema del llibre: el pas del temps.

Us el recomano perquè és un llibre que acarona també el llenguatge i hi juga: trobem cartes dins de cartes, poemes, citacions… i cadascuna de les cartes és un univers diferent encara que unides pels temes esmentats: saudade, temps, mort, amor… Jo el llegiria lentament, sense presses, … perquè el temps passa igualment.

Cristina Quesada

Participa a Bibliolloret: Què has llegit?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s